El vent que m’arrenca les pintures,
la calor
i les hores d’avorriment mortal.
I de sobte,
com un llamp,
una imatge,
una olor,
un no res recorre el meu cos,
procurant-me una felicitat absoluta mai coneguda,
durant un instant.
És el mal d’Africa
Miquel Barceló
Segu, Mali
6.XI.94
0 comments: on "Mals sense cura"
Publicar un comentario